Des
de fora no promet massa. A la gran esplanada només s’hi veuen
pedres i un misteriós cub de ferro. Les aparences enganyen. Si es fa
el recorregut amb guia, el Parc Arqueològic de Guissona es
transforma en Iesso, la ciutat romana que demà estarà de festa.
Creuarem la muralla per la porta nord i sentirem com creix a davant
nostre una robusta torre de defensa. Potser ens conviden a la gran
domus: val més que passem per l’edifici termal. Resta
sorprenentment intacte. Hi descobrim que encara que aquest mes s’hagi
celebrat el 70è aniversari del biquini, les romanes ja en portaven.
Que en un mosaic de la Vil·la del Casale, a Sicília, s’hi veuen
deu noies atlètiques entrenant-se amb les pecaminoses peces de roba
que de tan explosives van rebre el nom de l’atol del Pacífic on es
va provar la bomba atòmica. L’anècdota fa que els visitants del
segle XXI s’interessin per les romanes de fa dos mil anys. El
panorama desolador de sempre. Elles també anaven a les termes. En
algunes ciutats, l’edifici tenia un doble circuït d’aigües
perquè homes i dones no coincidissin. Quan això no era possible,
s’establien torns. I, efectivament, a les romanes els tocava cap al
tard, quan l’aigua ja era bruta. Armades amb una mena de
caçapapallones de lli, el primer que feien era pescar els pèls i
les pells mortes que havien rebut en herència matinal. Al costat
mateix del jaciment hi ha el Museu Eduard Camps, on s’explica la
trista història de Lèsbia, una nena que tenia “onze anys i deu
mesos” quan va morir. Resulta commovedora la precisió amb què la
seua mare, Servil·la Praepusa, deixa constància del molt que li
dolen aquests dos mesos d’absència afegits a tota la maleïda
eternitat. “Encara no havia vessat totes les llàgrimes que duia a
dins”. Lèsbia respon als seus pares que no han d’estar tristos,
que això molesta els seus manes. Ells es consolen fent gravar
aquesta làpida dialogada, la més antiga d’aquestes
característiques trobada a la península Ibèrica, perquè tothom
que la llegeixi digui en veu alta: “que la terra et sigui lleu”.
Al museu també hi ha un esquelet de dona jove, anònim, en una
postura que no convida al descans etern. Algú se’n va desfer de
mala manera després de matar-la. El món gira, però no es mou de
lloc.
El retrovisor (Segre, 15-7-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada