Per què les zebres tenen ratlles?

Als científics els picava la curiositat. A les zebres els picaven els mosquits. Per alguna estranya raó que els investigadors encara no han esbrinat, els molestos insectes que anuncien la picada amb una trompeta apocalíptica recordant-te a cau d'orella la mala estona que passaràs no són partidaris de les ratlles. L'evolució va fer la resta. Ho acaba de publicar la revista Nature, que és el més semblant a dir “paraula de déu” per a la comunitat científica. La ignorància és atrevida, ja ho deia el padrí. Potser per això em pregunto, des que he llegit la notícia, perquè no m'han sortit ratlles. Efectivament, tinc molt d'èxit entre els mosquits. I això fa que en comptes de dormir amb unes gotes de Chanel nº 5, opti per un repel·lent. Una opció més barata i pragmàtica, però menys seductora, no cal que els ho digui. No em queixo. Josephine Clofullia ho va tenir més pelut que jo. Literalment. Era una dona barbuda. No una dona amb una mica de pèl a la cara, sinó una dona amb barba. Suposem que la pobra Josephine no va tenir una infància massa convencional a la seua Suïssa natal, perquè als vuit anys ja li va sortir pèl. El seu pare va buscar una solució que no passava per la depilació ni el psicòleg: convertir-la en un monstre de fira. El 1841, quan la pobra noia només tenia 14 anys, van iniciar una gira per Europa. No m'imagino una manera més poc delicada d'arribar a la pubertat. Però eren altres temps, suposo. La noia va conèixer un pintor a París i s'hi va casar. Me la imagino com un d'aquests personatges que poblen els programes més esperpèntics de les televisions actuals, maquinant la manera de no perdre interès davant del públic a costa de la pròpia dignitat. El 1853, quan ja era mare de família, va acceptar sotmetre's a la humiliació d'un judici. Sembla que la nostra dona barbuda havia perdut interès i calia rellançar-la. William Charr la va portar als tribunals al·legant que la barba de Josephine no tenia cap misteri perquè era un home. Un frau. Els metges la van examinar i van dictaminar que, com bé podien haver fet sospitar els dos embarassos de l'acusada, era una dona. També es va treure un sobresou considerable quan va arreglar-se la barba seguint la moda de Napoleó III. Diuen que el governant va agrair-li la popularitat extra que li va reportar amb un gran diamant. De veritat compensa?

El retrovisor. (Segre 4-4-14)

Josephine Clofullia (1827-1875).