divendres, 6 de setembre del 2013

Sexe als setze

D'on és Carme Forcadell? No és pas tafaneria: el seu accent em desconcerta. La pregunta és retòrica. Un bon amic tan intrigat com jo amb la resposta em va fer saber fa poc que la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana és de Xerta. Seguint l'exemple de Mari Pau Huguet, Forcadell ha optat pel mestissatge dialectal. Consti que no criminalitzo. Cada casa és un món, que diuen. Però això passa per alguna cosa. No conec cap cas de parlant oriental que després d'uns anys a Lleida, a Tortosa, a Fraga o a València hagi abandonat el seu accent. A nosaltres, però, ens fa nosa. Fins i tot l'alcalde de Lleida canvia la nostra característica e oberta per una artificiosa a final, com si fos d'Aitona, o de Mequinensa, on sí que les paraules acaben en “a”. Eps, no us embaleu que això -en públic- ho fan ell i una bona colla! Per no parlar dels periodistes de Ponent del sector audiovisual, que a banda de satanitzar aquesta e oberta, un dia prendran mal dient “xarxa” o “seixanta” amb una exagerada i en absolut natural pronúncia de la ix. Aquesta setmana feia una gestió burocràtica i la noia que m'atenia va repetir una dotzena de vegades “en quant”. Era tan amable que em sentia culpable per l'esgarrifança que em provocaven aquestes dos paraules (dos, no dues). No pel castellanisme, que ja estem tots curats d'espants, sinó perquè va ser la constatació de la mort d'una expressió tan nostra com “en pic”. És trist haver-la deixat de dir perquè no la sentim a TV3. I la trobem tant a faltar que per no haver de recórrer a: “tan aviat com..” o “tan bon punt...” fem cap al castellà per dir -malament- allò que ja dèiem. No s'ha resolt bé l'estàndard català. No tinc ni idea de com s'hagués hagut de fer, però és evident que és un estàndard massa proper a una parla concreta i això ens ha condemnat a centenars de milers de persones a haver d'aguantar brometes cada cop que obrim la boca. Ah, sí, em queda per justificar el títol. Aquest article naix d'un tweet de no recordo qui sobre el programa de Catalunya Ràdio 'Les mil i una nits' de Maria de la Pau Janer. Bé, sobre el programa no, sobre l'accent de l'escriptora mallorquina, que pronuncia “sexe” d'una manera molt semblant al número “setze”. I es veu que, si no ets de la perifèria, això fa molta gràcia. Moltíssima. A mi me'n fa més aviat poca.

El retrovisor. (Segre 6-9-13)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada