divendres, 11 de gener del 2013

Estranys en un tren


No n'aprendrem mai. Tant és el càrrec que s'ocupa. Són molts segles d'emmagatzemar mà esquerra al nostre ADN per fer el món més amable. Aquella culpa que ens surt de dins, la tinguem o no la tinguem. També se'n pot dir feminitat, a aquest estat. Em va entendrir la ministra Ana Pastor buscant temes innocus de conversa per fer més suportable el viatge de Barcelona a Figueres dels senyors encorbatats que inauguraven la línia d'alta velocitat. Hi havia tensió. Tanta, que no era versemblant. Com si tots pretenguessin posar en escena un paper que només li escau a Clint Eastwood. Una vegada més, van pensar que si no ho escenificaven, no seríem capaços d'entendre-ho. Som curtets. Es veu que no sabem distingir la cortesia estrictament protocol·lària de la bona sintonia política. Bé, una mica sí que en som. Ja tenen raó, de fet. Inaugurem una línia que arriba amb no sé quants anys de retard i que ens connecta, per fi, amb França... fent transbord. (Fent transbord!). Més que còmic, em sembla esperpèntic. La versió dels polítics és que tenim les quatre capitals catalanes connectades amb l'alta velocitat, i es veu que això és la pera. No vinguis tu amb minúcies de com anar d'un poble de més de 6.000 habitants com és Guissona al seu hospital de referència, l'Arnau de Vilanova, en transport públic. No els expliquis històries per a no dormir de la línia de Manresa o de la de La Pobla. No, això no afecta ningú. No som ningú. Potser per això si volem anar a Barcelona a bord d'un AVE, com ho fan els nostres diputats, hem de pagar 57,40 euros. O 71, 80, si realment els volem emular i anar en classe Club, com fan ells. Però tranquils: “El ministro estudia la forma de implantar billetes económicos de ferrocarril”. Així ho va assegurar el 4 de gener...de 1913, quan el titular de Foment va recórrer els pobles de Lleida per on passaria el ferrocarril que ens havia de connectar amb França. El tren es va quedar a La Pobla de Segur, ja ho saben. Però ara fa un segle també en teníem prou i el 6 de febrer el diari El poble català destacava en portada les grans obres que han de transformar Catalunya. Efectivament, una era aquesta línia fèrria. A compte de l'Estat anava “la foradada de Salau, la construcció de l'estació internacional i la línia d'enllaç”. Sempre tan complidors, a Madrid. A Sort i a Isil encara els esperen.

El retrovisor (diari Segre, 11-1-13)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada